Benjamin pertany a un grup de persones membres de l'Institut de Investigació Social de Frankfurt: Adorno, Horkheimer, Pollock. També Erich Fromm o Günther Anders. En primer lloc ell està convençut de que el canvi en les condicions socials s'ha de reflectir en el treball individual. Aquest és un enfocament materialista i marxista dels anys 20, una ruptura amb les anteriors investigacions burgeses. En segon lloc, està convençut de la importància de la interacció de disciplines, com la sociologia, la filosofia, la política i la literatura, l'art i la música.

Benjamin té un gran interès en les tradicions místiques, té una gran afinitat per lo Messiànic. Aquestes coses no hi tenen lloc a la teoria clàssica. Al menys no en profunditat. En aquest sentit, Benjamin és un outsider en aquests temes.

Abans de conèixer a Asja Lacis el 1924, Benjamin ja s'interessava per la política i els escrits comunistes. Havia llegit Marx molt aviat, per exemple l'assaig “Sobre la qüestió jueva“. D'alguna manera la combinació entre la política i la relació amorosa amb Lacis el va obrir i fins i tot el va radicalitzar. La seva relació amb el comunisme va esdevenir per primer cop difícil, entre l'any 1926 i 1927, quan s'estava a Moscou: és llavors quan veu que la idea del comunisme és més que plausible, però l'atemoreix la pràctica i el seu estancament. I veu els inicis de l'Stalinització. Sospesa amb molta cura la seva entrada al Partit (per una causa justa) i la possible pèrdua de llibertat.